Aprendre a escriure

El vídeo que hem vist hui a l'aula tracta principalment de com els xiquets aprenen a escriure, el seu procés d'aprenentatge. Cal dir, que s'ha realitzat un estudi amb una xiqueta de 4 anys per poder fer aquest reportatge. 

En primer lloc ens fa una petita reflexió de com el cervell actua en aquest procés, ja que part de la parla el cervell busca el registre sonor i l'identifica. 

L'escriptura és una bona condició per al desenvolupament de la psicomotricitat fina, ja que els nens comencen a fer ús de la pinça. A més, respecte a la lectura, hem de començar a llegir llibre amb dibuixos, per què facilita el procés d'aprenentatge. 

He de destacar que al col·legi on s'ha realitzat aquest reportatge tenen una forma molt peculiar d'aprendre a escriure, per què, en primer lloc, els ensenyen als xiquets que cada síl·laba té una vocal, alhora és un recurs que facilita l'aprenentatge, per què ja u relacionen. Gràcies a les vocals, comencen a introduir els fonemes (les unitats bàsiques).

És molt important que comencen per escriure el seu nom per què els dona seguretat i els motiva a seguir aprenent. 

Un estudi ens demostra que no és important l'ordre en que es troben les lletres, sinó que el més important és que la primera i la última lletra estiga correctament escrita, i així, el nostre cervell amb el seu mecanisme, ens ajudarà a llegir correctament la paraula. 

Per a finalitza, l'escriptura té tres etapes essencials: precaligràfica, caligràfica i postcaligràfica, i sempre hi ha un tret característic, que la lletra evoluciona, però hi ha trets que son iguals al llarg de tota la vida, la lletra és personalitza. 

Anàlisi de materials escolars

a) ¿Com podem comprovar que la proposta d'aprenentatge de la llengua escrita del material és de base constructivista?

Començarem fent una petita definició de constructivisme, aquest proposa un paradigma on el procés d'ensenyament és percep i es du endavant com a procés dinàmic, participatiu i interactiu del subjecte, de manera que el coneixement siga una autèntica construcció operada per a la persona que aprén. El constructivisme en pedagogia s'aplica com a concepte didàctic a l'ensenyament orientat a l'acció.

Per tan, el material que ens ha proporcionat la mestra si que té com a base el constructivisme, com per exemple, en les activitats de lectura i escriptura on els xiquets i xiquetes són els autèntics protagonistes de les activitats, i són també, els que condueixen la pròpia proposta. A més, és donen recursos que permeten relacionar els continguts i els coneixements que els xiquets i xiquetes tenen d'abans amb els que van aprendre amb aquesta proposta.

b) ¿Quines característiques presenta la proposta de treball de la lectura?

Els textos del llibre són de diversos tipus i tenen funcions diferents. Per tant, els infants poden identificar els títols i localitzar paraules en el text. Quan nosaltres com a mestres els narrem els contes que apareixen en el llibre, al mateix temps els infants analitzen els textos.

Algunes de les característiques són:

• Crear un ambient i atmosfera adequat per a la lectura.
• Preparar l'ànim d'escoltar i compartir contes.
• Interactuar amb l'alumnat després de la lectura, fent-los reflexionar per exemple del nom dels personatges, de les seues accions...
• Els alumnes han d'ordenar la història que han escoltat amb diferents imatges després de fer una lectura d'un conte en veu alta.
• Els alumnes fan descripcions orals mirant les imatges.
• Omplir buits de xicotets textos amb paraules de damunt.
• Reemplaçar paraules.
• Interpretar i escriure il·lustracions.

c) ACTIVITAT A REALITZAR A CLASSE

L'activitat que hem triat per adaptar-la a la nostra unitat didàctica ha sigut la següent:

En aquesta activitat s'ha aplicat un procediment que consisteix en ometre paraules. Aquest procediment por consistir en ometre lletres inicials, finals o paraules. Els objectius d'aquesta activitat és promoure el següent:

• Que els alumnes recorrin al seu coneixement sintàtic i temàtic per completar el text.
• Estimular l'ús d'índexs gràfics en la resolució de la tasca.

Per a introduir l'activitat hem d'explicar als nenes i nenes que s'han esborrat algunes parts dels textos.

Cal tornar a llegir la història en veu alta, fent una pausa per permetre que els alumnes diguen verbalment les paraules que falten.

La poesia a l'aula 👩‍🏫

Amb la poesia, podem ensenyar la llengua a l'aula?

Jo pense que la poesia és un bon recurs a l'hora de treballar la llengua a l'aula per què els xiquets i xiquetes aprenen una nova llengua a través d'una manera més didàctica. D'aquesta manera naix la motivació per aprendre.

A la nostra comunitat, tenim un poeta molt representatiu, Joan Valls, que va nàixer a Alcoi. Té unes 23 obres de poesia. 

A més de treballar el llenguatge amb la poesia, podem treballar grans continguts transversals, com les emocions i la música. És clar, que hem d'adaptar la poesia amb l'edat que estiguem treballant, per què és un llenguatge un poc difícil, amb paraules complicades, ja que sempre hem de buscar la rima.

En conclusió, a partir de la poesia podem treballar la introducció de la L2, per què a través de la poesia podem realitzar una gran cantitat d'activitas dinàmiques com per exemple un obra de teatre, així els xiquets i xiquetes tenen una curiositat viva per aprendre una nova llengua. 

Rúbrica d'avaluació

1. A continuació veuràs la fitxa avaluativa que fan servir en un centre d'Educació Infantil. Què et sembla? Trobes a faltar cap aspecte? Algun el consideres innecessari? Enraona la resposta.

Nosaltres pensem que li falta una mica més d'especifitat, ja que creiem que deurien aparèixer les opcions de SI i NO i la columna d'observacions, on el mestre puga escriure detalls que creu que son més rellevants.

Respecte a les accions que apareixen creiem que no és necessari que un xiquet estiga o no assegut de forma correcta, ja que per a conversar no és necessari estar assegut perquè un xiquet de 3 anys necessita moviment i no pot estar més de 5 minuts assegut.

Les accions de respectar el torn, escoltar als altres i el to de veu, considerem que son aspectes importants a l'hora de valorar la conversa en els xiquets i les xiquetes perquè son normes que deuen aprendre i respectar. Pel que fa a l'aspecte de segueix el fil de la conversa, pensem que tampoc és molt necessari, ja que son els infants de molt poca edat i els costa mantenir una gran conversa, per això, nosaltres com a educadores, hem d'anar treballant-ho poc a poc, per a què quan arriben a l'etapa de primària ja siguen capaços de seguir-la. Per últim, el ítem de no repeteix, pensem que si és necessari, per què a vegades, quan els xiquets i xiquetes repeteixen les frases/paraules que diuen els companys és un signe de burla, així que hem d'ensenyar-los les normes adequades de comportament.

En conclusió, pensem que aquesta rúbrica és molt senzilla i que a l'Etapa d'Educació Infantil deuríem valorar més aspectes i amb més detalls, per què és una etapa fonamental per al procés d'aprenentatge.

2. Ara dissenya la fitxa d'avaluació de la conversa que tu faries servir a la teua aula. Creus que és un aspecte rellevant en l'aprenentatge de la LS?

NOM ALUMNE/A:
COGNOMS ALUMNE/A:
EDAT ALUMNE/A:

ACCIONS	SI	NO	OBSERVACIONS RELLEVANTS
TÉ BONA PRONUNCIACIÓ?
RESPECTA EL TORN DELS ALTRES?
ESCOLTA EL QUÈ SE LI DIU?
LA VELOCITAT DE LA CONVERSA ÈS BONA?
RESPECTA EL TEMPS DE PARLAR ELS ALTRES?
TÉ UN AMPLI VOCABULARI?
COMPREN EL QUE SE LI DIU?

Aquesta seria la nostra rúbrica d'avaluació i pensem que ens seria de gran ús per a avaluar el procés d'aprenentatge dels nostres alumnes, a més de ser un gran aspecte rellevant per al aprenentatge de la L2 perquè ens ajudarà a millorar aquells aspectes que trobem dificultat.

Conferència "Una aventura de paraules"

Avui, han vingut dos professores d'un col·legi d'elx a donar-nos una xarrada de com treballen a l'etapa d'infantil. L'objectiu principal és la immersió lingüística des de que son ben petits. 

Al col·legi no predomina amb abundància la immigració ja que és tracta d'un col·legi de classe mitja-alta. És centren principalment en la globalització, a més, com hem dit anteriorment, treballen atenent a la llei 4/2018, on el 50% de l'educació la fan en valencià i, als 3 anys, no donen anglés.

Pensen que hem de crear contextos significatius, atenent sempre a les necessitats i funcionalitats dels xiquets i xiquetes, d'aquesta manera, intentar crear un ambient motivador, on és gaudisca amb la motivació d'aprendre eixa nova llengua.  

Com he comentat abans, treballen de forma globalitzadora, amb un horari flexible i activitats on és pugen atendre als xiquets de forma individualitzada.

Un dia a dia a les seues aules és de la següent manera: 

Comencen amb "l'entrada amable" on les famílies ajuden a acomodar-se als xiquets, i després realitzen l'assemblea, que als 3 anys, sol durar 5 minuts, on, juntament amb les rutines, els xiquets i xiquetes aprenen vocabulari. Tenen dos tipus de activitats, les obligatòries i les voluntàries. Treballen per tallers, que els realitzen 4 dies a la setmana i per a fer-los, divideixen el grup en dos. 

Les temàtiques que tracten son:

- Matemàtiques i la informàtica.

- Racó de la parla.

- El art.

Pensen que l'art és un cosa imprescindible a l'etapa d'infantil, ja que és una manera d'expressar-se sense cap dificultat. A més, a banda de tractar el joc simbòlic, cal treballar el teatre, cançons, titelles i contes, ja que és una manera de treballar sistemàticament la lectoescriptura. 

A la l'etapa d'infantil, veurem pràcticament totes les etapes:

- Indiferenciadada.

- Diferenciada.

- Escriptures sil·làbiques.

Per últim, cal destacar que els espais d'aprenentatge han de ser sempre atenent a les diferents intel·ligències múltiples, i és molt important treballar l'aprenentatge cooperatiu per parelles. 

Resum del text "Com explicar contes"

A la classe de hui, hem llegit un text anomenat "Com explicar contes". El text està dividit per apartats, i son els següents:

- Què és un conte en essència?

La resposta a aquesta pregunta és molt senzilla. Un conte és un obra d'art, on les seues missions principals son ensenyar als infants fets interessants relatius, a més de produir joia, causar alegra, en definitiva, un art de distraure. 

- Benefici que els contes explicats reporten als infants.

Ací ens parla dels beneficis que hi ha quan contem contes als xiquets, en primer lloc, la narrador és guia per les manifestacions d'aquest plaer ingenu i s'aplicarà a incrementar-les.

Els dos beneficis son:

1. L'ambient de la classe serà totalment diferent al del dia a dia, és a dir, esdevindrà tot d'una reposada i riallera.

2. La narració és alhora un dels mitjans de comunicació més simple per a establir un corrent de confiança entre la mestra i els seus alumnes, i un mètode excel·lent per a formar habituds d'atenció.

- Una experiència personal.

En aquest últim apartat, fa referència a una experiència personal a través de la narració dels contes, on, una tia, és guanya la confiança i l'amor de la seua neboda a través d'una història. 

Fitxa "La parla dels infants"

En aquesta entrada de blog, vaig a fer una relació de la teoria que hem donat a l'aula amb un text que ens a donat la professora. El text hem de relacionar-lo principalment amb les 4 capacitats innates de Brunner. 

El que més destaca és la intencionalitat d'aconseguir alguna cosa en el joc, ja que, la fase que més remarcada és la focalització; el joc com forma part de la vida quotidiana, té lloc en espais reduïts.

Després destaquem la vocalització, on la capacitat innata és destaca a la sistematizació de les accions, en aquesta casa, amargar el pallasso i traure-lo.

Al joc, trobem el paper actiu del xiquet, ja que, no esta només esperant a que isca el pallasso, sinó que a mesura que evoluciona amb els mesos, agafa ell el pallasso i imita els sons.

Trobem que la mare té un paper important, ja que va adaptant les formes de jugar a les necessitats de l'infant: elabora una vastida que serveix al xiquet per anar generant el llenguatge.

Per últim, hem de destacar que el joc és una activitat social i compartida necessària per a desenvolupar el llenguatge.