Aprendre a escriure

El vídeo que hem vist hui a l'aula tracta principalment de com els xiquets aprenen a escriure, el seu procés d'aprenentatge. Cal dir, que s'ha realitzat un estudi amb una xiqueta de 4 anys per poder fer aquest reportatge. 

En primer lloc ens fa una petita reflexió de com el cervell actua en aquest procés, ja que part de la parla el cervell busca el registre sonor i l'identifica. 

L'escriptura és una bona condició per al desenvolupament de la psicomotricitat fina, ja que els nens comencen a fer ús de la pinça. A més, respecte a la lectura, hem de començar a llegir llibre amb dibuixos, per què facilita el procés d'aprenentatge. 

He de destacar que al col·legi on s'ha realitzat aquest reportatge tenen una forma molt peculiar d'aprendre a escriure, per què, en primer lloc, els ensenyen als xiquets que cada síl·laba té una vocal, alhora és un recurs que facilita l'aprenentatge, per què ja u relacionen. Gràcies a les vocals, comencen a introduir els fonemes (les unitats bàsiques).

És molt important que comencen per escriure el seu nom per què els dona seguretat i els motiva a seguir aprenent. 

Un estudi ens demostra que no és important l'ordre en que es troben les lletres, sinó que el més important és que la primera i la última lletra estiga correctament escrita, i així, el nostre cervell amb el seu mecanisme, ens ajudarà a llegir correctament la paraula. 

Per a finalitza, l'escriptura té tres etapes essencials: precaligràfica, caligràfica i postcaligràfica, i sempre hi ha un tret característic, que la lletra evoluciona, però hi ha trets que son iguals al llarg de tota la vida, la lletra és personalitza. 

Anàlisi de materials escolars

a) ¿Com podem comprovar que la proposta d'aprenentatge de la llengua escrita del material és de base constructivista?

Començarem fent una petita definició de constructivisme, aquest proposa un paradigma on el procés d'ensenyament és percep i es du endavant com a procés dinàmic, participatiu i interactiu del subjecte, de manera que el coneixement siga una autèntica construcció operada per a la persona que aprén. El constructivisme en pedagogia s'aplica com a concepte didàctic a l'ensenyament orientat a l'acció.

Per tan, el material que ens ha proporcionat la mestra si que té com a base el constructivisme, com per exemple, en les activitats de lectura i escriptura on els xiquets i xiquetes són els autèntics protagonistes de les activitats, i són també, els que condueixen la pròpia proposta. A més, és donen recursos que permeten relacionar els continguts i els coneixements que els xiquets i xiquetes tenen d'abans amb els que van aprendre amb aquesta proposta.

b) ¿Quines característiques presenta la proposta de treball de la lectura?

Els textos del llibre són de diversos tipus i tenen funcions diferents. Per tant, els infants poden identificar els títols i localitzar paraules en el text. Quan nosaltres com a mestres els narrem els contes que apareixen en el llibre, al mateix temps els infants analitzen els textos.

Algunes de les característiques són:

• Crear un ambient i atmosfera adequat per a la lectura.
• Preparar l'ànim d'escoltar i compartir contes.
• Interactuar amb l'alumnat després de la lectura, fent-los reflexionar per exemple del nom dels personatges, de les seues accions...
• Els alumnes han d'ordenar la història que han escoltat amb diferents imatges després de fer una lectura d'un conte en veu alta.
• Els alumnes fan descripcions orals mirant les imatges.
• Omplir buits de xicotets textos amb paraules de damunt.
• Reemplaçar paraules.
• Interpretar i escriure il·lustracions.

c) ACTIVITAT A REALITZAR A CLASSE

L'activitat que hem triat per adaptar-la a la nostra unitat didàctica ha sigut la següent:

En aquesta activitat s'ha aplicat un procediment que consisteix en ometre paraules. Aquest procediment por consistir en ometre lletres inicials, finals o paraules. Els objectius d'aquesta activitat és promoure el següent:

• Que els alumnes recorrin al seu coneixement sintàtic i temàtic per completar el text.
• Estimular l'ús d'índexs gràfics en la resolució de la tasca.

Per a introduir l'activitat hem d'explicar als nenes i nenes que s'han esborrat algunes parts dels textos.

Cal tornar a llegir la història en veu alta, fent una pausa per permetre que els alumnes diguen verbalment les paraules que falten.

La poesia a l'aula 👩‍🏫

Amb la poesia, podem ensenyar la llengua a l'aula?

Jo pense que la poesia és un bon recurs a l'hora de treballar la llengua a l'aula per què els xiquets i xiquetes aprenen una nova llengua a través d'una manera més didàctica. D'aquesta manera naix la motivació per aprendre.

A la nostra comunitat, tenim un poeta molt representatiu, Joan Valls, que va nàixer a Alcoi. Té unes 23 obres de poesia. 

A més de treballar el llenguatge amb la poesia, podem treballar grans continguts transversals, com les emocions i la música. És clar, que hem d'adaptar la poesia amb l'edat que estiguem treballant, per què és un llenguatge un poc difícil, amb paraules complicades, ja que sempre hem de buscar la rima.

En conclusió, a partir de la poesia podem treballar la introducció de la L2, per què a través de la poesia podem realitzar una gran cantitat d'activitas dinàmiques com per exemple un obra de teatre, així els xiquets i xiquetes tenen una curiositat viva per aprendre una nova llengua. 

Rúbrica d'avaluació

1. A continuació veuràs la fitxa avaluativa que fan servir en un centre d'Educació Infantil. Què et sembla? Trobes a faltar cap aspecte? Algun el consideres innecessari? Enraona la resposta.

Nosaltres pensem que li falta una mica més d'especifitat, ja que creiem que deurien aparèixer les opcions de SI i NO i la columna d'observacions, on el mestre puga escriure detalls que creu que son més rellevants.

Respecte a les accions que apareixen creiem que no és necessari que un xiquet estiga o no assegut de forma correcta, ja que per a conversar no és necessari estar assegut perquè un xiquet de 3 anys necessita moviment i no pot estar més de 5 minuts assegut.

Les accions de respectar el torn, escoltar als altres i el to de veu, considerem que son aspectes importants a l'hora de valorar la conversa en els xiquets i les xiquetes perquè son normes que deuen aprendre i respectar. Pel que fa a l'aspecte de segueix el fil de la conversa, pensem que tampoc és molt necessari, ja que son els infants de molt poca edat i els costa mantenir una gran conversa, per això, nosaltres com a educadores, hem d'anar treballant-ho poc a poc, per a què quan arriben a l'etapa de primària ja siguen capaços de seguir-la. Per últim, el ítem de no repeteix, pensem que si és necessari, per què a vegades, quan els xiquets i xiquetes repeteixen les frases/paraules que diuen els companys és un signe de burla, així que hem d'ensenyar-los les normes adequades de comportament.

En conclusió, pensem que aquesta rúbrica és molt senzilla i que a l'Etapa d'Educació Infantil deuríem valorar més aspectes i amb més detalls, per què és una etapa fonamental per al procés d'aprenentatge.

2. Ara dissenya la fitxa d'avaluació de la conversa que tu faries servir a la teua aula. Creus que és un aspecte rellevant en l'aprenentatge de la LS?

NOM ALUMNE/A:
COGNOMS ALUMNE/A:
EDAT ALUMNE/A:

ACCIONS	SI	NO	OBSERVACIONS RELLEVANTS
TÉ BONA PRONUNCIACIÓ?
RESPECTA EL TORN DELS ALTRES?
ESCOLTA EL QUÈ SE LI DIU?
LA VELOCITAT DE LA CONVERSA ÈS BONA?
RESPECTA EL TEMPS DE PARLAR ELS ALTRES?
TÉ UN AMPLI VOCABULARI?
COMPREN EL QUE SE LI DIU?

Aquesta seria la nostra rúbrica d'avaluació i pensem que ens seria de gran ús per a avaluar el procés d'aprenentatge dels nostres alumnes, a més de ser un gran aspecte rellevant per al aprenentatge de la L2 perquè ens ajudarà a millorar aquells aspectes que trobem dificultat.

Conferència "Una aventura de paraules"

Avui, han vingut dos professores d'un col·legi d'elx a donar-nos una xarrada de com treballen a l'etapa d'infantil. L'objectiu principal és la immersió lingüística des de que son ben petits. 

Al col·legi no predomina amb abundància la immigració ja que és tracta d'un col·legi de classe mitja-alta. És centren principalment en la globalització, a més, com hem dit anteriorment, treballen atenent a la llei 4/2018, on el 50% de l'educació la fan en valencià i, als 3 anys, no donen anglés.

Pensen que hem de crear contextos significatius, atenent sempre a les necessitats i funcionalitats dels xiquets i xiquetes, d'aquesta manera, intentar crear un ambient motivador, on és gaudisca amb la motivació d'aprendre eixa nova llengua.  

Com he comentat abans, treballen de forma globalitzadora, amb un horari flexible i activitats on és pugen atendre als xiquets de forma individualitzada.

Un dia a dia a les seues aules és de la següent manera: 

Comencen amb "l'entrada amable" on les famílies ajuden a acomodar-se als xiquets, i després realitzen l'assemblea, que als 3 anys, sol durar 5 minuts, on, juntament amb les rutines, els xiquets i xiquetes aprenen vocabulari. Tenen dos tipus de activitats, les obligatòries i les voluntàries. Treballen per tallers, que els realitzen 4 dies a la setmana i per a fer-los, divideixen el grup en dos. 

Les temàtiques que tracten son:

- Matemàtiques i la informàtica.

- Racó de la parla.

- El art.

Pensen que l'art és un cosa imprescindible a l'etapa d'infantil, ja que és una manera d'expressar-se sense cap dificultat. A més, a banda de tractar el joc simbòlic, cal treballar el teatre, cançons, titelles i contes, ja que és una manera de treballar sistemàticament la lectoescriptura. 

A la l'etapa d'infantil, veurem pràcticament totes les etapes:

- Indiferenciadada.

- Diferenciada.

- Escriptures sil·làbiques.

Per últim, cal destacar que els espais d'aprenentatge han de ser sempre atenent a les diferents intel·ligències múltiples, i és molt important treballar l'aprenentatge cooperatiu per parelles. 

Resum del text "Com explicar contes"

A la classe de hui, hem llegit un text anomenat "Com explicar contes". El text està dividit per apartats, i son els següents:

- Què és un conte en essència?

La resposta a aquesta pregunta és molt senzilla. Un conte és un obra d'art, on les seues missions principals son ensenyar als infants fets interessants relatius, a més de produir joia, causar alegra, en definitiva, un art de distraure. 

- Benefici que els contes explicats reporten als infants.

Ací ens parla dels beneficis que hi ha quan contem contes als xiquets, en primer lloc, la narrador és guia per les manifestacions d'aquest plaer ingenu i s'aplicarà a incrementar-les.

Els dos beneficis son:

1. L'ambient de la classe serà totalment diferent al del dia a dia, és a dir, esdevindrà tot d'una reposada i riallera.

2. La narració és alhora un dels mitjans de comunicació més simple per a establir un corrent de confiança entre la mestra i els seus alumnes, i un mètode excel·lent per a formar habituds d'atenció.

- Una experiència personal.

En aquest últim apartat, fa referència a una experiència personal a través de la narració dels contes, on, una tia, és guanya la confiança i l'amor de la seua neboda a través d'una història. 

Fitxa "La parla dels infants"

En aquesta entrada de blog, vaig a fer una relació de la teoria que hem donat a l'aula amb un text que ens a donat la professora. El text hem de relacionar-lo principalment amb les 4 capacitats innates de Brunner. 

El que més destaca és la intencionalitat d'aconseguir alguna cosa en el joc, ja que, la fase que més remarcada és la focalització; el joc com forma part de la vida quotidiana, té lloc en espais reduïts.

Després destaquem la vocalització, on la capacitat innata és destaca a la sistematizació de les accions, en aquesta casa, amargar el pallasso i traure-lo.

Al joc, trobem el paper actiu del xiquet, ja que, no esta només esperant a que isca el pallasso, sinó que a mesura que evoluciona amb els mesos, agafa ell el pallasso i imita els sons.

Trobem que la mare té un paper important, ja que va adaptant les formes de jugar a les necessitats de l'infant: elabora una vastida que serveix al xiquet per anar generant el llenguatge.

Per últim, hem de destacar que el joc és una activitat social i compartida necessària per a desenvolupar el llenguatge.

Reflexió sobre el vídeo de l'escola bressol 👶

A aquesta entrada del blog, vaig a fer una reflexió sobre el vídeo que hem vist a classe sobre l'escola de bressol.

La manera que tenen de treballar a esta escola de bressol és la següent:

Al matí, fan el "Bon dia", on els xiquets i xiquetes tenen 30 minuts per entrar a l'aula i tindre suficient temps per acomiadar-se de qui el porte a l'escola. A aquest temps, els xiquets i xiquetes parlen i fan diàleg, un hàbit que serveix per al vocabulari i la interacció. A més, una cosa que ma cridat l'atenció és la llibreta viatgera, ja que és com un tresor per als infants, i cada un se la emporta el cap de setmana a s'ha casa.

Després trobem la secció del conte, on és molt important el moviment corporal.

Per últim trobem el joc lliure, on els xiquets i xiquetes son capaços de relacionar-se i descobrir coses noves. D'aquesta manera, podem observar conductes que és donen en els infants, ja siguen positives o negatives.

És molt important la relació adult-infant ja que aprenem a conèixer-nos a nosaltres mateixos. A partir de les activitats, els gestos i les mirades anem interpretant tot el que fa infant. A tot açò, hem de buscar un moment d'aproximació a l'infant i saber individualitzar, per què cada un, és un món diferent. 

Com a conclusió final, pense que és molt important l'ambient que creem a l'aula i com distribuïm la rutina, ja que, els infants passen una gran quantitat de temps amb nosaltres i hem d'acompanyar-los en el seu procés d'aprenentatge, a més, de crear un ambient de seguretat i confiança. 

Classe día 20 de març

Vaig a fer aquesta entrada per què com tinc que sortir abans de classe per agafar el autobús no puc signar, però si que vaig a les classes. Isc a la una i quart per què tinc que agafar-lo a la una i mitja, ja que tarde una hora en arribar al meu poble i a les quatre hem pose a treballar, i si tinc que esperar-me una hora a agafar el autobús no arribe a la feina. 

En primer lloc, la nostra companya Carmen Maria ens ha fet la seua exposició sobre la ressenya del llibre "Infàncies. Educar i educar-se". A continuació, la companya Ana Ayllón ens  ha presentat la seva ressenya sobre el llibre "L'artesania de la comunicació". Quan han acabat les seues exposicions, hem vist una petita pel·lícula que serveix per introduir el següent tema, i després farem un petit comentari. 

Quan hem acabat de fer el comentari a classe sobre el vídeo, la professora ens va a explicar la pròxima pràctica que hem de realitzar, "Estratègies d'intervenció en un conte".  Aquesta pràctica l'exposarem el proper divendres. 

Carta al director 📝

Estimades famílies:

Us faig arribar aquesta carta perquè pense que hem de canviar el programa lingüístic del nostre centre. Tots i totes és fareu la pregunta de per què canviar-lo, doncs la resposta és molt senzilla. 

Amb aquesta reforma pretenem corregir els desequilibris entre les llengües oficials i augmentar el domini efectiu de l'anglés. A més, assegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals. Per això, creiem que es convenient aplicar aquesta nova llei, la 4/2018 en la que s'estableixen aquestos ítems:

En primer lloc, una nova distribució horària, on, en l'etapa d'educació infantil, un màxim del 10% de l'horari curricular dedicat a l'anglès, i per al valencià i castellà s'estableix un 25% del temps lectiu. 

Si aquesta reforma s'acceptarà, deuríem canviar el projecte lingüístic de centre.

Des de el equip directiu del centre s'ha pensat fer aquesta reforma per què és creu convenient per als xiquets i xiquetes, ja que deuen tindre un bon domini de les llengües majoritàries i minoritàries, per què per al seu futur serà de bon ús. 

Està clar, que al nostre centre hi ha professors i professores capacitats per impartir adequadament l'ús de les llengües, ja que, així, afavoreixen tant la competència oral com la escrita. 

Ús convoquem a una reunió informativa que tindrà lloc en la sala d'actes el proper divendres, amb la finalitat de donar més informació per part del docents com de l'equip directiu. 

Gràcies per la vostra atenció, atentament el director. 

                                    

El vídeo i els ambients, racons i treball per projectes ✔

En primer lloc, per començar amb aquesta entrada de blog, una vegada vist el vídeo, hem de buscar les contradiccions que s'hi diuen en comparació al que diu la llei 4/2018.

L'única contradicció significativa que trobem, és que, Vicent Pascual destaca que la llengua minoritzada deuria tindre un ús curricular majoritari, i a més, augmentar les hores lectives.

Com diu la llei i Vicent Pascual, una educació plurilingüe ha d'implicar a tots els alumnes per poder aconseguir un model d'educació amb un plantejament global. 

RACONS, TREBALL PER PROJECTES I TALLERS:

Les definicions que jo propose són les següents:

Racons: son zones d'aula delimitades on els xiquets poden realitzar activitats individuals o en petits grups amb supervisió per part del docent. 

Tallers: sones fora de l'aula on els xiquets poden realitzar activitats concretes , sense alteracions del grup-classe, aula ni estructura de l'espai del centre. 

Treball per projectes: és un model d'aprenentatge fonamentat en tasques motivadores on els alumnes desenvolupen competències. 

Cervell bilingüe 🤯 i les variables de la llengua

1. El bilingüisme s'ha considerat sempre positiu en l'aprenentatge?

No sempre s'ha considerat positiu, ja que antigament a les persones bilingües se les considerava com a persones amb una sèrie de retard o menor capacitat mental, ja que el parlar dues llengües no estava ben vist.

Després, ja se'ls considerava com a normals, a més, ser bilingüe també té les seues avantatges, que s'expliquen a l'apartat tres.

2. A quina o quines edats es pot parlar d'un "bilingüisme primerenc"?

Segons diversos autors, es pot parlar d'un bilingüisme primerenc segons l'edat, però sempre abans del 5, 7 i 12 anys. A més, el 56 % de la població humana és bilingüe.

3. Després de les anàlisis científiques realitzades, quins són els avantatges que se'ls poden atribuir als individus bilingües?

En primer lloc, les persones bilingües tenen una funció executiva més avançada, a més, són capaços de resoldre problemes amb més facilitat. Tot açò te a veure amb la substancia grisa i la substància blanca, ja que la grisa té més densitat a les persones bilingües que monolingües i amb tot açò augmenta amb el procés d'aprenentatge.

Els bilingües vells, conserven més la substància blanca i a més el seu rendiment acadèmic també és major per això hi ha major integritat.

Aquetes persones dominen distints sistemes fonològics, capaços de produir distints sons.

Un dels aspectes més rellevants, és que, els malalts d'Alzheimer que han sigut bilingües, tindran un retard de 4 anys a l'hora d'aparèixer els símptomes. 

Un dels desavantatges, és que les persones bilingües tenen menys fluïdesa i menys vocabulari que les persones monolingües.

4. Com relaciones l'expressió "ambient enriquit" amb la situació de bilingüisme?

En primer lloc, amb l'experiment dels ratolins és va poder comprovar que el ambient enriquit és aquell on és reben més estímuls, és a dir, s'ha de fer més esforç cognitiu per a sobreviure en l'ambient.

Per tant, amb aquesta expressió podem parlar que l'aprenentatge està present al llarg de tot el cicle vital d'una persona.

  

PREGUNTA SOBRE LES VARIABLES DE LA LLENGUA

Quines penseu que són les diferències entre un programa en L2 com a llengua vehicular per a alumnat castellanoparlant, i un altre que utilitze només la L1?

Entrada del día 6 de març

Vaig a fer aquesta entrada per què com tinc que sortir abans de classe per agafar el autobús no puc firmar, però si que vaig a les classes. Isc a la una i quart per què tinc que agafar l'autobús de una i mitja, ja que tarde una hora en arribar al meu poble i a les quatre hem pose a treballar, i si tinc que esperar-me un hora a agafar el autobús, no arribe a la feina. 

La classe de hui era pràctica, i per escomençar hem donat el nostre punt de vista sobre la xarrada que vam assistir el dilluns. Jo he comentat lo que més hem va cridar l'atenció, i també dues companyes han parlat sobre el tema. Una companya ens ha contat que va assistir tant a la xarrada del matí com la de la tarda, a pesar que era la mateixa, però ens ha dit que va ressaltar coses que a la del matí sols va comentar.

Acabat este xicotet debat, la professora ens ha explicat la següent pràctica a realitzar en grup, la de TILC. Quan ha acabat l'explicació, hem escomençat a treballar en grup, i el treball l'exposarem el proper divendres de classe.

I açò és tot el que hem fet a la sessió de hui. 

Conferència de Mari Carmen Díez Navarro

Hui hem assistit a la conferència de Mari Carmen Díez, que ha vingut a parlar sobre el seu llibre "Infàncies".

En primer lloc, el professor Vicent Brotons ha presentat a l'autora, destacant els seus 14 llibres publicats. A més, ha comentat que es mestra en l'especialitat d'educació infantil i psicopedagoga. Ella destaca per el treball per projectes.

Una vegada finalitzada la presentació, ha començat la conferència. Abans de parlar-nos sobre el llibre, ens a comentat que aquest llibre posa en acció tot allò que ella sap i ha aprés de la seua professió. Quan parla, sempre parla en present, com si estiguera exercint de mestra, a pesar de que porta 3 anys jubilada, parla de tot allò que ha viscut.

Després ens ha començat a parlar del llibre. Està escrit principalment per dos autors, ella i Vicens Samarí, però, en definitiva son 22 els autors del llibre, ja que, com trobem al llibre, hi ha 10 fotografies fetes per fotògrafs professionals, i a la vegada, 10 peus de fotos escrits per persones diferents als autors de les fotografies, i aquestes son imatges que provoquen sentiments profunds. Hi ha que destacar que Vicens escriví el llibre des de Menorca, i Mari Carmen des de Alacant, tots dos a ambients escolars molt diferents.

Mari Carmen ens fa una reflexió molt important "Quan penses coses interesants convé conservar-les de manera escrita".

Un exemple que m'ha cridat prou l'atenció ha sigut sobre les dues xerrades que creen prou polèmica, la del acaçament escolar i els deures, ja que son dos temes que estan molt presents a l'educació de hui en dia.

Per altra banda, ha explicat com s'estructura el llibre. Està dividit en tres capítols, on predomina el tema de l'aprenentatge, la creativitat i la fantasia. A continuació, ens a parlat sobre l'escola, ja que és una necessitat de calma, perquè no deixem respirar als xiquets i xiquetes, ja que, per a construir una bona abastimentada emocional requereix molt de treball.

Al primer capítol del llibre, "Escolat la infància", fa referència a quan un comunica el que necessita als altres, i per això, hi ha que aprendre a escoltar, ja que no únicament tenen que parlar els mestres, sinó també hi ha que deixar parlar als xiquets i saber escoltar-los.

L'altre capítol, "Familiaritzar l'educació, és una satisfacció a les necessitats bàsiques dels xiquets i xiquetes. Educar  ens implica a cada ú de nosaltres. 

El tercer capítol s'anomena "Educar i educar-se", on explica que no sols els mestres son els responsables d'educar als xiquets i xiquetes, sinó que els pares i mares deuen ser unes persones actives en el procés d'aprenentatge dels seus fills i filles. Un dels grans problemes és que els adults no saben posar un límit als seus fills i filles, ja que son impulsius, i si no u corregeixen, tindran greus problemes en l'adolescència. 

Per a finalitzar, m'han agradat varies reflexions que ha fet l'autora del llibre, perquè ha destacat diverses coses que son molt important tindre hem compte a l'hora de tractar amb xiquets i xiquetes, com que cada xiquet/a té una forma d'assimilar les coses diferent als altres xiquets, i que és necessari que imaginen, busquen, troben, i raonen per ells mateixos, a més de tractar el tema emocional en les edats més primerenques.

Com a conclusió final, ha estat molt interessant perquè he aprés coses i visions diferents d'una professional, que per al meu futur com a docent hem serviran. 

El portfolio Europeu de les Llengües

-Què és el portfolio Europeu de les Llengües?

El portfoli és un instrument de formació i avaluació que situa a l'alumne en el centre del seu propi procés d'aprenentatge. El portfolio segueix les directrius generals del projecte formulades pel Consell d'Europa i els objectius establits per al conjunt dels portfolios espanyols. 

En primer lloc, el portfolio és pot considerar que és una eina que té com a objectiu que els xiquets i les xiquetes coneguen les diferents formes de comunicació, incentivant la curiositat i l'interès per aprendre les diferents variacions lingüístiques que l'envolten en diferents àmbits. Per aconseguir aquest objectiu haurem de millorar la comunicació entre l'escola i la familía, ja que son els llocs on es desenvolupen els xiquets i xiquetes. 

Per tant, el portfolio és pot considerar una activitat de reflexió sobre les activitats que realitzen, com és comuniquen, les estratègies que utilitzen i les capacitats que és posen en pràctica.

-Quins són els seus components? Proposa'n una breu descripció

El portfolio està compost per els següents components:

1. Portada: s'inclourà el nom i cognoms del xiquet o xiqueta, així como una foto i la llengua o llengües que triarà.
2. Biografia de llengües: pretén, en l'àmbit individual, fomentar l'interès per l'aprenentatge de llengües i en l'àmbit social fomentar les actituds de valoració positiva del caràcter plurilingüístic i pluricultuural de la nostra societat. Els xiquets i xiquetes realitzaran una primera reflexió sobre les llengües que els envolten i després sobre aquelles que es parlen en el seu entorn més pròxim: en la seua familía, les parlades per altres xiquets i xiquetes que parlen altres llengües i amb altres tradicions.
3. Passaport de llengües: l'objectiu és saber el punt de desenvolupament de certes habilitats, és a dir, el registre lingüístic.
4. Dossier: permet a l'alumnat a diferenciar entre les activitats diàries de dins i fora de l'aula i quienes son les més importants. Al mateix temps aprendrà a seleccionar les tasques realitzades i guardar-les per a recordar-les en un futur. La finalitat del dossier és la de documentar, amb treballs, records o proves, quienes han sigut les seues experiències en relació amb les llengües i cultures amb què ha tingut contacte.

-Quines en són les funcions?

La principal funció del portafolio és l'ús diari a l'aula, ja que està relacionat amb els hàbits diaris, principalment amb els relacionats amb la utilització de les llengües a l'entorn social.

Funció pedgògica: és pretén ensenyar alguna cosa.

Funció de registre: registrar el nivell de coneixement d'una llengua per part de l'alumnat, i cal tenir accés cualquier persona, ja siguen els docents o les familíes.

Alumnat nouvingut 👳‍♀️

En primer lloc, tot alumne nouvingut té que tindre les mateixes oportunitats d'aprendre la llengua que qualsevol altre alumne, però hi ha que tindre en conter que la dificultat és major, perquè tal vegada, mai haja tingut contacte amb la nova llengua que té que aprendre, per tant el seu rendiment acadèmic serà menor. 

Vaig a explicar-ho millor amb un cas que vaig conèixer. Aquest xic venia de colombia, i quan va arribar a espanya va entrar a primer d'ESO, i per tant, el seu nivell de llengua valenciana era nul, ja que mai l'havia parlat. El que van fer el professors va ser abssentar-lo un any de donar el valencià, i el any següent ja començar a introduir la llengua. Què vull dir amb açò? Doncs jo pense que aquesta mesura no és correcta, ja que així no és soluciona el problema. El que deuen fer és, per exemple, posar adaptacions curriculars, per a que tot alumne nouvingut puga anar aprenent la llengua sense tindre moltes dificultats, tenit en conter que tindrà més dificultats per aprendre i que li costarà més i això requerirà més esforç per part del professorat.

Per tant, per a mi, és convenient que aprenguen a estudiar amb la seua llengua, però, poc a poc, hi ha que anar introduint la nova llengua, per què si no cada vegada els costarà més aprendre.

Jo pense que si que és convenient l'ús de la llengua de l'alumnat nouvingut, per què així afavorim una plena integració, és a dir, els companys mostren interés per aprendre una nova llengua i per una cultura que abans no havien viscut. A més, afavorim que aprenguen coneixements d'una altra llengua.

En conclusió, hi ha que afavorir la inclusió de tot alumne nouvingut, fent les més adaptacions curriculars possibles per a que el seu rendiment acadèmic no decaiga. 

Reflexió del vídeo

En aquesta entrada vaig a comentar el vídeo que hem vist a classe sobre la ley Wert on Tonucci ens dona l'opinió sobre diverses preguntes que se li plantegen.

En primer lloc destaca que l'educació no pot ser competitiva, té que ser cooperativa.

- ¿Hi ha assignatures més importants i altres que distrauen?

Per a mi no, ja que si que és pot considera que hi han algunes que creuen més interés en els xiquets que altres, però totes tenem la mateixa importància. A més, tenim que promocionar una escola per a tots, amb un ampli ventall de llenguatges.

- Segons la LOMCE, eliminar l'educació infantil.

No es pot eliminar l'educació infantil, ja que, els primers anys de vida dels xiquets i xiquetes son on és formen els coneixements, per això és imprescindible.

- Educar amb la diversitat 

Tots els xiquets deuen estar a la mateixa escola, la diversitat no té que ser un criteri de selecció i exclusió. Tots els xiquets deuen estar a les escoles ordinàries, amb les seues adaptacions necessàries per a una correcta evolució. Amb açò, es necessari anant eliminat les escoles d'educació especial.

- Recuperar les revalides

Jo no estic d'acord amb aquesta iniciativa, ja que, amb les revalides sols és pretén avaluar a les persones, no el seu rendiment acadèmic.

- Educació pública

Segons Tonucci, tots els alumnes tindrien que estar a l'educació pública perquè reduir les inversions fa comprometre al futur. Però per a mi, pense que cada família és responsable de decidir la forma d'educar als seus fills i on matricular-los, ja siga a l'educació pública, concertada o privada.

- És important l'educació?

El més important és l'educaciò dels pares, ja que, busquen la realització dels desitjos, la qual està connectada la felicitat, i si els pares son feliços, u trasmeten als seus xiquets. 

Llengua oralitzada primera sesiò

Hui hem llegit el article "Fer de mestres" fent així la primera lectura oralitzada. Cal destacar que el text està escrit amb la meua primera llengua, el valencià, per això no he tingut cap dificultat a l'hora de llegir-lo i entendre-lo. 

En primer lloc, hem fet una primera lectura individualitzada. Quan hem acabat, ens hem reunit amb el nostre grup de treball i una component, en aquest cas Ángela, ha llegit el text en veu alta i li hem pogut corregir les errates que cometia a mesura que anava llegint per aixina poc a poc anar millorant. 

Una vegada finalitzada la lectura, hem posat en comú la idea principal del text i hem fet una petita reflexió en grup. Després hem posat en comú totes les idees amb la resta de la classe, i han llegit el text en veu alta dos companys, Leandro i Ángela.

Al posar en comú el text amb les companyes del grup i amb la resta de la classe si que m'ha canviat la percepció global, ja que t'ajuda a entendre millor totes aquelles idees que no havien quedat molt clares i també el proporciona una nova visió del text que tal vegada no havies vist. 

Classe 4 de febrer ✔

ALGUNES PREGUNTES

- Què entens per primera llengua (L1)?

La primera llengua és la que parles habitualment i amb la que has estructurat el teu pensament, és a dir, sempre serà la mateixa llengua i no podrà canviar. Aquesta fa referencia a la que entenem per llengua materna.

-Es por tindres més d'una primera llengua?

Sí, perquè la mare pot parlar una llengua i el pare por parlar un altra, per exemple la primera llengua de la mare pot ser el valencià i la del pare el castellà.

-Creu que l'expressiò "llengua materna" és exacta?

Per a mi no es correcta, ja que, sols s'està referint a la llengua per part de mare, però pot haver-te criat altre familiar com el pare o el avi, aleshores en aquestos casos, l'expressió llengua materna no seria correcta.

-Què vol dir llengua preferent?

És aquella llengua amb la qual és sentim més còmodes parlant, ja siga per què és la nostra primera llengua o per la situació social que ens envolta.

-Pot canviar la llengua preferent al llarg de la vida?

 Sí, per exemple, jo des de que soc petita parle el valencià, però des de fa uns quants anys, amb el meu entorn social parle castellà, i abans parlava valencià, per això, la meua llengua preferent amb els amics ha canviat de valencià a castellà.

-Què entens per segona llengua (L2)?

En primer lloc, una segona llengua és la que domines després de la L1. És aquella llengua que no domines tan bé com la primera però que la parles habitualment, però no amb tanta freqüència com la primera. Aquesta és la que s'aprèn en el context escolar i no en el familiar.

-Què entens per bilingüisme?

Quan eres capaç de parlar dues llengües amb el mateix nivell en tots els àmbits.

-Que entens per multilingüisme? I per plurilingüisme?

La principal diferencia és que quan parlem de multilingüIsme estem referint-se a que en un territori coexisteixen diverses llengües, i el plurilingüisme és quan es referim als individus, és a dir, quan una persona controla més de dues llengües.

PREGUNTES QUE REALITZA LA PROFESSORA

-Què significa colonitzar?

Colonitzar significa establir una llengua a un territori. Explicant-ho amb un exemple s'entén millor:

És trobem davant d'un barri on la llengua predominant és el valencià, però per circumstàncies de la vida, arriba una gran quantitat de gent que parla el castellà, dons poc a poc la llengua predominant al barri serà el castellà i el valencià passarà a segon lloc.

Per això a l'escola hi te que haver un procés compensador per a que aquestes situacions no passen, hi te que haver una convivència, no una substitució.

-Consideració social de la L1 de l'alumnat

La meua opinió sobre aquest tema, és que, des de l'escola hi ha que posar solucions, intentar inculcar la llengua que els xiquets i xiquetes no tenen dominant, és a dir, si a una escola en el àmbit familiar predomina el castellà, des de l'escola s'intentarà parlar més amb valencià. 

REFLEXIÒ DE LA FRASE

"Aquella comunitat que desitge aconseguir una societat bilingüe, haurà de prioritzar en els primers anys d'aprenentatge dels xiquets i les xiquetes la llengua minoritària"

Jo crec que el missatge que vol transmetre aquesta reflexiò és molt intens, ja que, si des de que son be petits treballem la primera llengua (la majoritària) amb més importància, la segona llengua (la minoritària) anirà perdent-se, així que, des de l'escola hi ha que treballar les dues amb la mateixa igualtat, per què així, al final de l'etapa educativa, pugen dominar i desenvolupar-se en qualsevol context amb les dues llengües. 

El ventall llingüístic ✍

 Redacció:

Hola, el meu nom és Laura i vaig a presentar-vos el meu ventall llingüístic. En primer lloc, com podem veure de color blau, la meua llengua majoritària es el valencià, ja que soc valencianoparlant perquè a ma casa i en la meua família sempre s'ha parlat valencià. A més, des de que era petita he estat escolaritzada en línia valenciana, es a dir, des de els tres anys fins als 11 sempre he donat les classes en valencià. 

A partir dels 2 anys, que és quan comence a parlar, també tinc contacte amb la llengua castellana (color groc), perquè molta gent del meu entorn la parla i a més, a l'escola sempre donava assignatures en aquesta llengua. A dia de hui, amb la majoria de amics i amigues parle castellà.
Com a tercera llengua trobem el anglés (color rosa), que vaig començar a tindre contacte a tercer de primària, i a partir de ahí porte tota la escolarització estudiant-lo, fins a dia de hui. A més, estic assistint a una acadèmia per a poder traure'm el títol oficial i aprendre un poc més.
Amb color blanc trobem la llengua francesa, un idioma que domine poc perquè sols l'he estudiat durant els quatre anys de l'ESO, però soc capaç d'entendre algun text i si parlen lentament puc entendre-ho.
Per últim i amb color verd puc dir que se un poc de llengua de signes, ja que al mòdul d'educació infantil ens van ensenyar a dir el nostre nom i l'abecedari, però si no el practique no el domine molt be.
I aquest és el meu vebntall llingüístic. 

La meua presentació 😊

Hola! 🙋‍♀️ El meu nom és Laura, tinc 22 anys i estic estudiant la carrera de magisteri infantil a la universitat d'alacant. He creat aquest blog perquè aniré posant totes aquelles pràctiques que anem fent a classe. Des de fa uns quants anys tinc molt clar que vullc dedicar-me als xiquets i xiquetes, ja que vaig començar a treballar amb ells i hem vaig adonar que aquesta era la meua vocació, perquè tu aprens d'ells, i ells aprenen de tu. Quan estic amb ells em sent bé. Per totes aquestes raons vullc formar-me com a docent per poder educar als meus futurs alumnes. Finalment, nosaltres com a futures docents, som les responsables de canviar l'educació per un món millor.