En primer lloc, tot alumne nouvingut té que tindre les mateixes oportunitats d'aprendre la llengua que qualsevol altre alumne, però hi ha que tindre en conter que la dificultat és major, perquè tal vegada, mai haja tingut contacte amb la nova llengua que té que aprendre, per tant el seu rendiment acadèmic serà menor.
Vaig a explicar-ho millor amb un cas que vaig conèixer. Aquest xic venia de colombia, i quan va arribar a espanya va entrar a primer d'ESO, i per tant, el seu nivell de llengua valenciana era nul, ja que mai l'havia parlat. El que van fer el professors va ser abssentar-lo un any de donar el valencià, i el any següent ja començar a introduir la llengua. Què vull dir amb açò? Doncs jo pense que aquesta mesura no és correcta, ja que així no és soluciona el problema. El que deuen fer és, per exemple, posar adaptacions curriculars, per a que tot alumne nouvingut puga anar aprenent la llengua sense tindre moltes dificultats, tenit en conter que tindrà més dificultats per aprendre i que li costarà més i això requerirà més esforç per part del professorat.
Per tant, per a mi, és convenient que aprenguen a estudiar amb la seua llengua, però, poc a poc, hi ha que anar introduint la nova llengua, per què si no cada vegada els costarà més aprendre.
Jo pense que si que és convenient l'ús de la llengua de l'alumnat nouvingut, per què així afavorim una plena integració, és a dir, els companys mostren interés per aprendre una nova llengua i per una cultura que abans no havien viscut. A més, afavorim que aprenguen coneixements d'una altra llengua.
En conclusió, hi ha que afavorir la inclusió de tot alumne nouvingut, fent les més adaptacions curriculars possibles per a que el seu rendiment acadèmic no decaiga.

No hay comentarios:
Publicar un comentario