Conferència de Mari Carmen Díez Navarro

Hui hem assistit a la conferència de Mari Carmen Díez, que ha vingut a parlar sobre el seu llibre "Infàncies".

En primer lloc, el professor Vicent Brotons ha presentat a l'autora, destacant els seus 14 llibres publicats. A més, ha comentat que es mestra en l'especialitat d'educació infantil i psicopedagoga. Ella destaca per el treball per projectes.

Una vegada finalitzada la presentació, ha començat la conferència. Abans de parlar-nos sobre el llibre, ens a comentat que aquest llibre posa en acció tot allò que ella sap i ha aprés de la seua professió. Quan parla, sempre parla en present, com si estiguera exercint de mestra, a pesar de que porta 3 anys jubilada, parla de tot allò que ha viscut.

Després ens ha començat a parlar del llibre. Està escrit principalment per dos autors, ella i Vicens Samarí, però, en definitiva son 22 els autors del llibre, ja que, com trobem al llibre, hi ha 10 fotografies fetes per fotògrafs professionals, i a la vegada, 10 peus de fotos escrits per persones diferents als autors de les fotografies, i aquestes son imatges que provoquen sentiments profunds. Hi ha que destacar que Vicens escriví el llibre des de Menorca, i Mari Carmen des de Alacant, tots dos a ambients escolars molt diferents.

Mari Carmen ens fa una reflexió molt important "Quan penses coses interesants convé conservar-les de manera escrita".

Un exemple que m'ha cridat prou l'atenció ha sigut sobre les dues xerrades que creen prou polèmica, la del acaçament escolar i els deures, ja que son dos temes que estan molt presents a l'educació de hui en dia.

Per altra banda, ha explicat com s'estructura el llibre. Està dividit en tres capítols, on predomina el tema de l'aprenentatge, la creativitat i la fantasia. A continuació, ens a parlat sobre l'escola, ja que és una necessitat de calma, perquè no deixem respirar als xiquets i xiquetes, ja que, per a construir una bona abastimentada emocional requereix molt de treball.

Al primer capítol del llibre, "Escolat la infància", fa referència a quan un comunica el que necessita als altres, i per això, hi ha que aprendre a escoltar, ja que no únicament tenen que parlar els mestres, sinó també hi ha que deixar parlar als xiquets i saber escoltar-los.

L'altre capítol, "Familiaritzar l'educació, és una satisfacció a les necessitats bàsiques dels xiquets i xiquetes. Educar  ens implica a cada ú de nosaltres. 

El tercer capítol s'anomena "Educar i educar-se", on explica que no sols els mestres son els responsables d'educar als xiquets i xiquetes, sinó que els pares i mares deuen ser unes persones actives en el procés d'aprenentatge dels seus fills i filles. Un dels grans problemes és que els adults no saben posar un límit als seus fills i filles, ja que son impulsius, i si no u corregeixen, tindran greus problemes en l'adolescència. 

Per a finalitzar, m'han agradat varies reflexions que ha fet l'autora del llibre, perquè ha destacat diverses coses que son molt important tindre hem compte a l'hora de tractar amb xiquets i xiquetes, com que cada xiquet/a té una forma d'assimilar les coses diferent als altres xiquets, i que és necessari que imaginen, busquen, troben, i raonen per ells mateixos, a més de tractar el tema emocional en les edats més primerenques.

Com a conclusió final, ha estat molt interessant perquè he aprés coses i visions diferents d'una professional, que per al meu futur com a docent hem serviran.